Ata, l’home de la llum

 

En aquest ofici es parla molt dels actors, dels directors, fins i tot sovint dels efectes especials, dels directors de fotografia, els encarregats del vestuari, del maquillatge, i de tants professionals que executen treballs vistosos i ben necessaris per fer creïble el que veus al cinema i la televisió però, gairebé mai, es parla dels qui s’aixequen més d’hora que ningú i marxen els últims, aquests són els homes que posen la llum: els elèctrics.

Us vull parlar d’un elèctric molt especial, vull explicar-vos una mica qui era l'”home de la llum”, el meu estimat i gran amic Ata. Ens vam conèixer fa gairebé quaranta anys als inicis del vídeo i ell, a més de ser un bon amic amb qui he compartit al llarg de la vida molts moments inoblidables, era un bon elèctric i un bon home que sempre posava llum arreu on treballava: llum als artistes, llum a l’equip, llum a la vida, no sé d’on treia espurnes en els moments més difícils però ell era d’aquells homes que alegrava l’ambient rebaixant la tensió d’un rodatge que sovint va carregat d’hores d’esforços i nervis. L’Ata, a part de ser un dels millors elèctrics que he conegut i que va treballar en un munt de pel·lícules amb els millors directors del país, era un home humil, treballador, honest, simpàtic i imprescindible en qualsevol equip de rodatge.

Us explico com era ell en un dia de Pirena que ha estat una de les feines que vam compartir durant uns quants hiverns i on passàvem junts a la muntanya quinze dies  plens de treballs, fred i aventures: carregava a la furgoneta tot el material ben ordenat i classificat vigilant que no faltes res (focus, càmeres, bateries, carregadors, cables, prolongadors…), feia un munt de quilòmetres (tant li era si plovia o nevava, ell feia la carretera i arribava a l’hora allà on tocava), distribuïa tot el material a l’equip (les càmeres, bateries, micros, targetes, …), feia que els llums s’engeguessin arreu (li era igual a quin racó del món estàvem que, no sé d’on treia l’electricitat, però tots els focus s’encenien) i en acabar, recollia, guardava de nou dins la furgoneta tot el material, vigilava que no faltés res fent un inventari exhaustiu, sopàvem, anàvem a prendre una copeta per riure i comentar com havia anat el dia i a dormir, però abans, ell posava a carregar totes les bateries per tenir-les a punt l’endemà. Tot un crac. Ah, i me n’oblidava del seu orujo fet per la seva família al poble i que cada any sempre duia per compartir amb tothom, espectacular!

A més, deixeu-me confessar-vos una altra gran qualitat que tenia, era la seva fotogènia, és per això que apareix en dos dels videoclips més mítics que vaig dirigir per a Estopa. Si els mireu (els trobareu més avall) comprovareu que la seva intervenció en cadascuns d’ells és curta però contundent, no m’estranya que molts directors de cinema amb els quals va treballar li demanessin alguna que altra intervenció davant de la càmera, és per això que, a més de posar llum al rodatge, ell es menja la càmera amb la seva interpretació. Un gran professional i treballador de el món de cinema.

I per damunt de la seva capacitat de treball davant de tots era l’home de la llum, perquè sempre en desprenia i allà on anava portava l’electricitat suficient per il·luminar-nos a tots.

Has marxat sense avisar i ens has deixat a les fosques (i sense orujo), buscaré la llum en els records per tornar a viure i sentir tot el que vam compartir. Ata, allà on siguis posa’ns llum a la humanitat. Descansa en pau.

 

Vídeo relacionado con la anecdota

Personaje/s relacionado/s con la anecdota