Demi Moore i Ashton Kutcher en el rodatge de Freixenet

 

Ja ve! Arribava el cotxe oficial on viatjava Demi Moore. Hi havia nervis al plató, sempre passa quan entra una gran estrella i tot l’equip teníem les expectatives molt altes, anàvem a conèixer l’actriu de mítiques pel·lícules com Striptease, Una proposició indecent, La tinent O’Neil (d’aquesta soc un gran fan i ella em va dir que era la seva pel·lícula preferida), o l’exitosa Ghost. A l’obrir-se la gran porta i a l’entrar el cotxe on anava una de les artistes més taquilleres de Hollywood, vam veure a contrallum que baixaven dues esveltes siluetes … ¿Dos? Sí, eren una parella que s’apropaven a nosaltres agafats de la mà caminant amb seguretat, el plató era molt gran i teníem temps en el seu recorregut a fixar-nos en ells, un alt i esvelt jove amb caminar ferm i una aposta dona que els cabells es movien a ritme dels seus passos i li donaven un aire sexi i sensual. Tot l’equip ens preguntàvem: Qui serà? Just feia una setmana que va aparèixer en les revistes de cor la notícia que Demi es casava amb Ashton Kutcher, quinze anys més jove que ella, i iniciaven un viatge de noces a Itàlia, el que no ens imaginàvem és que ella vindria a Barcelona a treballar amb la seu recent i jove marit en plena lluna de mel. Doncs sí, no una sinó dues estrelles de Hollywood estaven en l’estudi de rodatge disposats a passar dos fantàstics dies amb nosaltres. Van saludar un a un a tots i totes que intervenien en el rodatge amb molta simpatia i il·lusió.

Evidentment quan es roda un espot de Freixenet tot l’equip té de ser discret i conservar el secret de quina era l’artista escollida amb un hermetisme increïble i la veritat és que no va sortir de dins de plató i ningú es va assabentar que la parella passaria dos dies a Barcelona per rodar l’anunci de Nadal de l’any. En aquest apartat podria explicar moments extraordinaris viscuts amb ells, i que van ser uns quants, perquè la veritat se’ls veia molt enamorats i estaven radiants tots dos, però em centraré només en una anècdota que honora amb escreix la humanitat d’aquestes dues grans persones.

En el rodatge d’un espot d’aquesta mena ha d’estar tot molt bé organitzat i totes les tasques programades s’han d’executar en els temps que marca el pla de rodatge per no disparar el pressupost, un desajust pot suposar una gran pèrdua econòmica ja que en aquests tipus de treballs intervenen els millors professionals de el món del cinema i la publicitat i, com es diu normalment, el temps és or. També l’equip ha de fer les seves parades per reposar-se de l’estrès i menjar alguna cosa per reposar forces, al matí paràvem per esmorzar, després el dinar del migdia i a la tarda una curta parada per berenar; per a això un equip de cuiners professionals prepara el càtering i té a punt cada un dels àpats per aprofitar a el màxim el temps. En aquell rodatge els estudis on rodàvem ens va imposar una empresa que seria l’encarregada de preparar tots els nostres menjars i, com és evident, l’estrella menja a part al seu camerino i amb un menú especial al seu gust. El cas és que aquells supòsits plats no estaven bé, no tenien massa elaboració ni tampoc complien uns mínims de qualitat: macarrons amb tomàquet, tal qual com està escrit; pollastre al forn, molt poc elaborat i banyat en brou de pastilla de brou sintètic; mandonguilles de carn, probablement congelades per la duresa de la carn; al capdavall, era més aviat un dinar de ranxo militar que un digne menú a l’alçada d’un rodatge de la categoria de Freixenet. Era evident que l’estrella, amb la seva parella, menjaven al camerino un menú especial al seu gust portat d’algun bon restaurant de la ciutat, se li va preguntar què li venia de gust i va demanar menjar japonès. Va arribar l’hora de dinar i Demi i Ashton es van apropar a les taules on dinàvem tots; Josep Llorens, el productor els va dir que ells tenien un menjar preparat al seu camerino i es van negar a anar-hi, van dir que volien menjar amb tot l’equip, que els encantava l’ambient i el que més els agradava era parlar amb els que treballem al cinema i fer amics. Doncs cap problema, li va dir el productor, us portem el vostre el dinar del camerino. En veure el exquisit menjar que tenien i el que teníem l’equip ells es van negar a menjar el seu sushi, van dir a Josep, mira volem menjar igual que tots, nosaltres no som diferents en aquest rodatge. Per tant, es van asseure amb tots, vam riure una bona estona ja que l’Ashton és un còmic insaciable i la Demi una molt bona tertuliana, ara bé, ens van fer notar que aquell menjar no estava bé, van preguntar si això era normal al nostre país i ho van dir a productor, el pobre, entenent la reclamació els va dir que els portarien el menjar que volguessin i van respondre que si a ells li podien portar sushi volien que tot l’equip mengés igual que ells.

Bé, no sé com ho va aconseguir el Llorens doncs a partir d’aquest dia va canviar l’empresa i vam assaborim uns exquisits plats gràcies a la coratjosa intervenció de Demi.

Guardo molt bons records d’aquells dies i la veritat és que compartim molts bons moments i Demi es va sincerar amb l’equip de direcció i vam passar molt bons moments. Em porto una molt grata impressió de la humanitat de Demi i la simpatia i bon humor d’Ashton.

 

Vídeo relacionado con la anecdota

No items found

Personaje/s relacionado/s con la anecdota