En Capde

 

No gens sobtada però colpidora la notícia, no tinc paraules per expressar els sentiments que m’han deixat garratibat, la mort d’en Carles Capdevila m’ha deixat ben tocat i era la notícia que menys esperava llegir aquest matí. Mai he rigut tant amb tu, sempre cínic i de cada deu paraules una era per fer-me riure. Hem passat moments inoblidables quan feies de periodista a les primeres edicions de Pirena, tenies una gran capacitat per fer, en pocs segons, un text que expliqués el que havien observat els teus ulls però sempre hi posaves la teva part personal amb pinzellades crítiques i, sobretot hi anaven incloses petites espurnes dels teus sentiments.
Des d’aquells inicis, a principis dels noranta, fins ara hem anat retrobant-nos en diverses ocasions i hem compartit diversos projectes i feines de les que he gaudit i aprés molt, i amb totes les cites no hi ha hagut cap que no hagis deixat anar el teu sentit de l’humor, era el que més admirava de tu i que no oblidaré mai.
Ens queda tot un gran patrimoni que ens has deixat i que ha estat la teva gran obra per ajudar a aquesta societat que tanta cura hi tenies: ens queden els teus escrits i reflexions per sempre. Gràcies per fer-ho tan bé i amb un sentit tan humanitari.
Carles, descansa en pau i no deixis de fer riure a tots aquells que trobis pel teu camí.

 

Vídeo relacionado con la anecdota

No items found

Personaje/s relacionado/s con la anecdota

No items found