Peace&Love

 

Estic assegut a la part del darrere, en aquells seients que vas d’esquena a la direcció de l’autobús. Sento que hi ha dos homes que remuguen, em giro.
—Eres un moro de mierda…
—Y tu que dices eh! Tú no sabes nada… Qué dices?
—Una mierda de moro y me cago en Alá y todos vosotros.
—Estás loco… No sabes nada…–es defenia l’home com podia pujant cada cop més el to de veu— No sabes que dices porque no entiendes de religión ni de nada.
Qué no? Tu ya te puedes ir a tomar por el culo gilipollas! —l’home que l’increpa té tota una pinta de ser d’un partit d’extrema dreta i està davant de la porta a punt de baixar mentre s’enfronta a l’àrab que seu dues files més enllà.
No digas nada más o va a acabar esto mal…
—Ven aquí si tienes cojones… Ve ven… Verás como te parto la cara aquí mismo moro de mierda.
—No sabes que dices… —Ho diu mentre s’aixeca del seient i demana a la persona del costat que el deixi sortir— Yo no tengo miedo a la muerte y te puedo cortar la cabeza aquí mismo.
—A que no hay huevos… Va ven y verás lo que es bueno hijo de puta.
—Te voy a matar!!! —L’home àrab intenta sortir del seient disposat a lo pitjor mentre l’autobús para i obre les portes. L’home fatxenda baixa immediatament i, un cop tancades les portes, el segueix increpant per la finestra mostrant-li el dit del mig de la mà i emeten a crits tota mena d’insults depreciatius i racistes. L’home àrab, prim, petit i amb un bigoti hitlerià, mig histèric el crida per la finestra amenaçant-lo de mort mentre marxa el bus. Es fa un silenci sepulcral on tots els passatgers tenen la mirada perduda a l’infinit, intenten dissimuladament no fer-ne cas del que acaben de viure i veure. L’home àrab trenca el silenci.
—Ven lo que pasa… Uno de los vuestros contra mia… Esto se va acabar un dia...
Un home gran intenta calmar-lo provocant-li, encara més ira… Ui, afortunadament jo baixo a la pròxima, entre crits i insults baixo i els deixo discutint mentre veig que marxa l’autobús reconeixent que tenia un cert tremolor de cames. Gràcies a Déu (i també gràcies a Al·là per si de cas) que la cosa no ha anat a més però cadascun dels qui estàvem dins del bus hem tret les nostres conclusions.
La meva? No m’agrada gens de viure i veure això que m’ha passat, no anem bé però penso que un món millor és possible amb la voluntat de tots. Tornarem al moviment Hippie dels seixanta? Peace & Love!

 

Deixa un comentari