Cròniques inversemblants (o no)

Relats extrets de la vida: de les meves passejades, de vivències que m'han succeït, observacions al carrer des de la meva experiència i amb una realitat subjectiva. Escrits des d'un punt de vista molt particular: aplicant-hi un especial tamís durant el procés del somni i, posteriorment, un minuciós procés pel filtre de la meva imaginació per apropar-me a una narrativa més pròxima al cinema que la literària. Amb aquests contes podreu passar divertits moments i potser, com el món és un mocador, també haureu viscut similars ocurrències gràcies a alguna probable connexió astral. Espero que us agradi i passeu bones estones llegint les meves narracions.

Peace&Love

Estic assegut a la part del darrere, en aquells seients que vas d’esquena a la direcció de l’autobús. Sento que hi ha dos homes que remuguen, em giro. —Eres un moro de mierda… —Y tu que dices eh! Tú no sabes nada… Qué dices? —Una mierda de moro y me cago en Alá y todos vosotros. —Estás loco… No sabes nada…–es defenia l’home com podia pujant cada cop més el to de veu— No sabes

Llegir-ne més »

La senyora Hola

—Hola, hola… Hola, algo para comer… Hola, tiene para un bocadillo… Hola… Holaaa… Hola… Com un bucle i sense parar, la dona demana a tothom que passa pel davant de l’accés al metro de plaça Espanya si algú li dóna alguna moneda. —Hola, hola, hola…Si heu caminat alguna vegada pel davant de les escales automàtiques que hi ha davant del centre comercial Arenas

Llegir-ne més »

Tieta Eugènia

—Com estàs? —Ja veus, feta una piltrafa. —Caram—. Que pots dir quan veus que la persona que tens davant està realment ben fotuda. —Mira—, es treu el llençol de sobre i em mostra el seu cos nu ple d’esparadraps, drenatges, tubs…— Ja veus, ja no em fa vergonya ensenyar-lo, l’ha remenat tothom—. Tal com està,

Llegir-ne més »

Manga

Entro al metro de Glòries, en un quart he de ser en una reunió a prop de la plaça Universitat, en cinc parades m’hi planto. Baixo les escales atabalat, no em puc treure del cap el que he vist a l’hora de l’esmorzar. Ha entrat a la cafeteria un home prim, molt prim, sense afaitar,

Llegir-ne més »

Comerç de proximitat

—Ja has comprat l’amic invisible? —Ostres, no… Per déu, me n’havia oblidat completament! I no sé què regalar-li, vaig molt perdut. —Doncs només et queden dos dies. Té raó, si no m’espavilo no tindré el regal pel dia de Nadal. Res, ara amb això de l’Amazon és fàcil i t’ho envien en 24 hores. Miro

Llegir-ne més »

Quin viatge en bus

M’entretinc a l’autobús mirant al mòbil les pica-baralles que es publiquen d’un costat i de l’altre: que si l’Aznar diu que… Que si fan una rèplica amb un zasca espectacular… Que si pixa fora de test… Que si uns ho veuen blanc… Que si els altres negre…  Que sí, que n’hi ha, pobres, que encara

Llegir-ne més »

Una tarda al super

– Perdoni, puc fer-li una prezzunnnt…. -m’ho diu metre s’ennuega la veu.
És un home que em pregunta mentre intento escollir uns tomàquets de la verduleria, és d’una edat dubtosa…

Llegir-ne més »

Mulata

En un supermercat immens on el nom no el penso esmentar, ple de multitud intentant guardar les distàncies en plena pandèmia, d’aquests centres comercials situats a poble la costa dissenyats perquè estiuejants, turistes i personal variat…

Llegir-ne més »

Silenci

Silenci, molt de silenci. Feia temps que no sentia el cant dels ocells, noto que són feliços: pardals, coloms, orenetes, cotorres … Tots voleiant per la ciutat. La naturalesa envaeix les urbs gràcies a la bona acció que estem fent a la humanitat confinant-nos a casa per concedir-li una treva, i així es recuperi el

Llegir-ne més »