La realització multicàmera d’un concert

Com he de plantejar un concert en directe? Quantes càmeres necessito? Com plantejo la realització? Realitzo en directe o fem postproducció… Totes aquestes preguntes i alguna més les resoldrem en aquest post.

Quins son els temes a tenir en compte a l’hora de plantejar-te un concert en directe?

A l’hora de preparar un concert en directe hem de fer-nos les següents preguntes:

  1. Tipus d’espectacle que realitzarem
  2. Quina difusió tindrà, serà per a emetre per televisió o també anirà a xarxes. O l’objectiu serà anar a noves plataformes de reproducció en línia.
  3. Es gravarà en un lloc petit o al contrari, serà un gran pavelló on haurem de lluitar per aconseguir espais per als nostres equips.
  4. Punxarem en directe o gravarem per a dur a terme una postproducció acurada.
  5. Quins tipus de càmeres utilitzarem i quantes necessito.
  6. Farem moviments per l’espai o seran fixes.
  7. Quin pressupost tenim?

Totes, i pot ser alguna més, són preguntes importants que segons la resposta que fem influirà en les decisions de producció i realització. El realitzador d’un directe està al servei de l’espectacle que s’oferirà i convé captar-lo tot amb molta eficàcia. És evident que si estem parlant d’un grup gran i un concert multitudinari i únic, que es farà només una vegada, és molt important decidir quina serà la distribució de càmeres per tot l’espai i quines òptiques posarem en cadascuna d’elles per a treure’n el màxim partit a la realització. En canvi, si es tracta d’un concert petit, en un espai reduït és més fàcil decidir les posicions de càmeres i probablement amb poques ben distribuides podem resoldre aquest enregistrament. El que sí que és rellevant és cobrir-te, sobretot en concerts on disposes de poques càmeres, sempre has de tenir alguna que faci de màster, que estigui fixa per a tenir un pla de recurs en el cas que totes estiguin movent-se, m’explico, en un directe et trobaràs que de sobte, en un moment donat, tindràs totes les càmeres buscant pla i no podràs punxar-ne cap, i et dius “però si tinc 6 cambres, alguna la podré aprofitar”. Doncs no. Murphy apareix de sobte i et trobes que en un moment atès no podràs punxar cap pla, per tant, és molt important que una o dues cambres sempre tinguin un comportament estàtic, és a dir que s’han de moure molt poc.

Us passo com exemple dos concerts que vaig realitzar amb plantejaments molt diferents, un és el de La Oreja de Van Gogh i l’altre d’Antonio Orozco X.

El de La Oreja de Van Gogh està realitzat als inicis de l’alta definició, estàvem al 2002 i jo vaig fer les primeres proves de alta definició cap a el 1999. En aquells temps només podíem tenir 4 càmeres HD Cine Alta de Sony i vam proposar gravar uns 5 concerts canviant les posicions i fent una postproducció minuciosa barrejant tots els concerts, el resultat final és una realització de 20 cambres. He de mencionar l’esforç que va fer Sergi Ovide —no és publicitat, és agraïment, sempre ell s’ha portat molt bé amb mi— per aconseguir tot el material per a la gravació d’aquest concert, estàvem als inicis d’aquesta tecnologia i realment era molt complicat aconseguir material tècnic.

L’altre és el d’Antonio Orozco en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, amb 8 cambres i realitzat en directe, com podreu comprovar els tipus de plans que m’oferien cadascuna d’elles són totalment diferents i això ajuden a la realització, donant-li dinamisme i poden canviar d’una càmera a l’altra sense salts, tens una realització plena d’imatges diverses. Una altra cosa a destacar són els eixos de les mirades, els plans del públic miren cap a l’esquerra i els de l’Orozco a la dreta, això provoca en els plans curts una interacció entre l’artista i els seus fans molt bona per transmetre als espectadors les emocions que es vivien en aquell moment.

La Oreja de Van Gogh – Rosas

En aquesta realització veureu que hi ha gran varietat de plans des de diverses posicions en funció del dia que gravàvem, quan era un estadi obríem i ensenyàvem l’espai, i quan era un teatre o un lloc tancat fèiem plans curts de l’escenari. Després en muntatge combinant-los tots ells tenim la sensació d’un únic concert multitudinari. També, la càmera que agafa el pla curt de ella està tot dissenyat (il·luminació, angle, tipus de pla) per tal d’obtenir la millor imatge d’Amaia Montero.

Antonio Orozco X – Devuélveme la vida

En aquest concert podeu veure els diferents enquadraments de cadascuna de les càmeres, podeu veure que m’ofereixen varietat i les podia punxar totes elles per com estaven distribuïdes. El més important és que una de les càmeres sempre tenia un primer pla de l’Antonio i no el perdia mai, a més a més, respecta l’eix de l’acció en referència al les espectadores, així en punxar-les podem veure que es miren, ell a dreta de quadre i elles a esquerra de la imatge.

Bé doncs seguim, respondré una a una les preguntes plantejades a l’inici.

  1. El tipus d’espectacle. És molt important conèixer a fons què gravarem, de quin tipus d’espectacle estem parlant, són un grup i canten les seves cançons o hi ha espectacle amb ball, amb moviments d’escenari i llums, per tant, cal preveure com capturar tots aquests moviments tant de l’escenari com de tota la il·luminació, com de decorats i personal artístic; o ans el contrari, és un acústic senzill on cantaran les seves cançons en un petit espai molt íntim, cal tenir una bona llum i so, i la resta ja ens la donarà el mateix acte. Tots els productes són bons sempre que estiguin ben dissenyats i executats. De cara a realització, el més valuós, és tenir una molt bona imatge de l’artista i captar amb el màxim de fidelitat el moment viscut, mirar que quedin captats tots els moments emotius de l’acte. Aquest és l’objectiu principal d’una realització d’un concert en directe.
  2. Quina difusió tindrà? Doncs depèn, pot ser que sigui com a record, per emetre en alguna plataforma tipus Twitch, YouTube o Facebook…, o penjar-ho a les xarxes, o per emetre per alguna televisió en directe (o diferit posteriorment), o per fer-ne difusió per alguna plataforma, o tenir-ho en algun suport comercial tipus DVD o Bluray (que òbviament ja estan en extinció). Si és per xarxes i a més a més tens poc pressupost (això ja és un clàssic), avui en dia (aquest post és de gener del 2022) tenim tota una mena de càmeres petites i dispositius diversos (tipus mòbils) que ja comencen a ser òptims per aquest tipus de gravacions. Se’ns obre tot un ventall de possibilitats a l’hora de plantejar-nos una realització de baix pressupost i poder fer una transmissió de qualsevol mena. A més a més pots fer-ne una transmissió per les xarxes. Si hem d’anar en directe per algun canal televisiu ja estem parlant d’una UM (Unitat Mòbil) que disposa de tot el necessari per poder retransmetre sense problemes. Per crear un producte per alguna plataforma, llavors podem gravar-ho per separat sense mesclador—en aquest cas és important que el realitzador pugui veure els senyals de totes les càmeres en un monitor i tenir contacte amb els operadors per un potent sistema d’intercomunicadors d’auricular, en un concert hi ha molt de soroll i d’aquí el tema que sigui potent—, i després en postproducció se sincronitzen totes les càmeres i es van punxant. Aquest és ara un sistema molt àgil i possible on pots crear un producte impecable amb els editors d’edició que tenim en el mercat. Per a mi, soc partidari de gravar-ho amb el màxim de qualitat i recursos, sempre que t’ho permeti el pressupost, i treure el millor màster possible en qualitat i resolució, perquè mai se sap on pot arribar allò que acabes de gravar.
  3. Com és l’espai on es farà el concert. Les posicions de les càmeres és una de les parts més importants que has de tenir en compte a l’hora de plantejar-te una bona realització. Una càmera mal posicionada és un pla perdut i un cop començat el concert és molt difícil fer canvis i et pots trobar amb una càmera sense visió, per tant, el fet de tenir bons espais reservats (sobretot en concerts multitudinaris) és crucial arribar a acords amb l’equip de management que organitza l’espectacle. Sovint et descobreixes que qui vol el producte és la discogràfica, qui organitza el concert és un empresari que el que vol és omplir al màxim el pavelló, i quan demanes un espai per a una grua o un tràveling a ell li suposa renunciar unes quantes entrades, i ja d’entrada tens com a resposta un NO. Aquesta és ja un clàssic i una lluita constant, per tant, un dels aspectes més crítics a l’hora de decidir les posicions de les càmeres poden suposar l’èxit del teu treball i és molt important disposar dels espais necessaris per ubicar tot el teu equipament.
  4. Serà una gravació o una emissió en directe per televisió, cinemes, o reproducció en línia. Evidentment que si aneu a la televisió heu de plantejar el format —en general 16/9 és l’actual— i la velocitat d’enregistrament —en el cas de les televisions d’Europa 25ips i Amèrica 24ips, ara amb el digital s’està estandarditzant més aquest tema de la velocitat encara que queda molt camí per recórrer i ja us parlaré d’aquest tema en un altre post—, ara bé, si emetràs en directe a cinemes de tot el món això ja són paraules majors, t’has de plantejar el tipus de format, en general hi ha el panoràmic europeu 1.66, l’americà 1.85, o el cinemascop 2.35, i darrerament s’està implantant un format mitjà entre la televisió i el cinema que és el 1.2; per tant, si optes per un format tipus panoràmic garanteixes l’espectacle als cinemes i avui en dia ja hi ha televisions que passen formats més cinematogràfics tot i que algunes televisions americanes volen sempre imatge completa a tota la pantalla i et demanen de remasteritzar el vídeo inflant la imatge, quin enrenou. Per altra banda, el fet de plantejar-se un so immersiu complica més tot l’enregistrament, però si volem traspassar tota l’experiència del concert en un cinema seria el més adequat triar un 5.1. Bé, com veieu, el tema del format a decidir comporta moltes decisions en funció del tipus de transmissió i equip humà i materials molt precisos per a la transmissió que, a més, afecten els costos de producció de manera considerable. Ara bé, si anem a xarxes tenim en el mercat diferents aparells tipus l’ATEM de Blackmagic (avís: aquest espai no està patrocinat), o també hi ha altres sistemes on pots punxar en directe i gravar alhora les càmeres connectades, a més de retransmetre per plataformes. Amb aquest sistema de Blackmagic, un cop acabes l’enregistrament, et crea al disc dur un arxiu Davinci resol on tens tota la realització i pots modificar tot el que vulguis amb aquest fantàstic editor. En cas que el concert sigui d’alta gamma i amb possibilitats d’anar a plataformes o cadenes de televisió és crucial que el nivell de càmeres sigui la millor, gravar i fer la postproducció en 4k o UHD per acabar en un màster de gran qualitat.
  5. Quins tipus de càmeres i quantes en necessito. Aquesta és una pregunta on no puc dir-vos quins models exactament ja que la tecnologia —sobretot aquesta del món de la realització audiovisual—, va a una velocitat increïble, la càmera que et puc recomanar ara, d’aquí mig any, o menys, ja té una versió millorada o n’ha sortit una altra amb moltíssimes prestacions, per tant, avui en dia si busquem un nivell de gamma alta estaríem parlant de gravar a 4 o 6k, això representa una despesa important en lloguers, potents ordinadors per arrossegar aquests tipus de material, dics durs amb molta capacitat i velocitat… Jo us recomano que si voleu treballar amb la última tecnologia ho feu amb la de l’any passat, o l’altre, així garantiu l’èxit de la gravació. Sobre quantes jo diria que el mínim són 3 —per poder fer una realització variada mentre tens una punxada fas canvis a les altres—, i no hi ha màxim.
  6. Ubicació de càmeres, grues, tràvelings, UM… En transmissions importants s’arriben a tenir 20, 25 càmeres, sobretot en events grans és important anar cobert però soc de la idea que el més important és tenir les suficients per tenir-ho tot, o sigui que amb unes 8 càmeres podries fer una bona realització. Us proposo com a base una de generals —a més serà la màster que sempre la tindrem en cas d’incendi—, una altra en una grua, la tercera en un tràveling a mitja sala, la quarta dedicada al cantant, dues o tres dalt de l’escenari, i la última en el fosar de protecció davant de l’escenari. Aquesta és una base senzilla amb la que pots fer una bona realització donant als càmeres de dalt de l’escenari llibertat de moviments. És clar que si tens més sempre pots captar molts més moments, ara bé, l’excés de vegades pot colapsar les decisions de realització.
  7. Quin tipus de so hem de gravar. En general el tema so ve resolt per la mateixa organització del concert i ens poden enviar a la unitat mòbil un estèreo de la barreja de taula, però plantejo nous suggeriments a tenir en compte: aquest estèreo serveix només de referència, ja que no té el so del públic, molt important a tenir en compte per transmetre l’ambient i les emocions que hi ha al pavelló. I per altra banda, si no tenim tots els instruments gravats per pistes separades més els micròfons d’ambient repartits per la sala, serà molt difícil fer una bona postproducció i masterització de tot l’àudio. Per tant, i és molt important, has de tenir dins de l’equip de producció personal que s’encarregui d’aquesta tasca i controli l’enregistrament i la barreja de la teva realització ja que els paràmetres i nivells seran molt diferents dels de la taula del directe. A més, plantejar-te l’enregistrament a 5.1 —l’estèreo ja surt de la barreja d’aquests 6 canals— ja és una obligació amb els temps que corren. La paradoxa és que després els nostres joves es miren aquests vídeos pels mòbils… Però el so immersiu a través d’auriculars ja és una realitat i si la teva feina té tots els canals de la sala i instruments per separat, fer una barreja en aquest nou sistema no serà gaire difícil.
  8. Quin és el pressupost que disposem. El pressupost és aquest gran misteri en una realització, hi ha productes que un cop acabat i vistos tens la sensació de que s’han abocat molts diners en el directe i en canvi, veient després els números, et faries creus de les meravelles que han fet els equips de producció —important sempre tenir-lo al teu costat— i realització per aconseguir l’objectiu. La dimensió del concert, del grup, dels mitjans són els que et marquen el sostre, si parlem de grups de talla internacional és evident que has de tenir el màxim de recursos per poder fer una bona realització, en canvi si fem un grup que comença és evident que probablement el sostre haurà baixat als mínims. Sobre criteris econòmics depèn de les possibilitats de cadascú, és important tenir bons proveïdors, un equip humà amb el qui t’entens i treballes sense problemes, i ser coneixedor de tots els recursos que controles tant tècnics com artístics, quants més millor.

Hits: 90

Deixa un comentari

Ver más

  • Responsable: Joan Riedweg.
  • Finalitat:  Moderar els comentaris.
  • Legitimació:  Per consentiment de l'interessat
  • Destinataris i encarregats del tractament:  No se ceden o comunican datos a terceros para prestar este servicio. El Titular ha contractat els serveis d'allotjament web a cdmon que actua com a encarregat de tractament.
  • Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades.
  • Información Adicional: Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquesta web utilitzem galetes pròpies per al seu correcte funcionament. En fer clic en el botó acceptar, acceptes l\\\\\\\'ús d\\\\\\\'aquestes tecnologies i el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Configurar i més informació
Privacitat